TIES 2012 — Ponents Convidats

Ponents convidats

Xavier Prats Monné és Director General Adjunt d’Educació i Cultura a la Comissió Europea. És responsable dels aspectes relatius a l’estratègia Europa 2020 i representa a la Comissió Europea a l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia. Entre el 2007 i el 2010 va ser el director de la Direcció General d’Ocupació i membre fundador del Consell de la Comissió d’Evaluació d’Impacte. Va realitzar els seus estudis secundaris a l’Istituto Massimo de Roma. És llicenciat en Antropologia Social per la Universitat Complutense de Madrid; en Economia del Desenvolupament pel Centre Internacional d'Alts Estudis Agronòmics Mediterranis; i en Assumptes Europeus pel Col·legi d’Europa a Bèlgica, on va obtenir el premi extraordinari el curs 1981–1982 y va treballar com a professor titular.

José Antonio Millán

José Antonio Millán ha participat en la concepció i desenvolupament de projectes culturals a Internet, ha donat cursos i conferències en nombroses universitats espanyoles i estrangeres i és autor, entre d’altres, dels llibres Hacia la escuela 2.0. Proyectos con programas gratuitos para formar ciudadanos de la Sociedad del Conocimiento (Ediciones SM, 2010) i De redes y saberes. Cultura y educación en las nuevas tecnologías (Santillana, 1998). Podeu seguir-lo a la seva página web, jamillan.com.

Ponència: Pròtesis digitals en l’educació: oportunitat o consum?

Els avanços digitals estan aportant una infinitat d’eines útils. En el terreny de la cultura i de l’educació els nous dispositius i serveis poden fomentar l’autonomia del que aprèn, i permeten un nou tipus de coneixement i apropiació del món. Però tota la dinàmica del sector digital empeny cap al consumisme, en un mitjà dominat per l’obsolescència general i accelerada. Sistemes educatius i professionals de l’educació han d’escollir curosament quina postura adoptar.

David Istance

David Istance pertany al Centre for Educational Research and Innovation (CERI) de l’OECD, on actualment encapçala l’àrea Innovative Learning Environments. Anteriorment estava a Schooling for Tomorrow. Ha escrit o colaborat en l’escriptura de nombrosos informes i articles, incloent els recents The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice (2010), Innovating to Learn, Learning to Innovate (2008) i Towards Demand-Sensitive Schooling? Evidence and Issues (2006). Escriu la publicació de supervisió de educació a l’OECD (la més recent Education Today 2010: The OECD Perpective). En David és també Professor Visitant Honorari a la Cardiff University

Ponència: Ús de la tecnologia i models més amplis d’escolarització i aprenentatge – reexaminant els arguments usuals.

En primer lloc, cal tornar a examinar la idea ingènua que la simple inversió en diferents formes de tecnologia pot alterar significativament la naturalesa de l’educació i l’aprenentatge –una expectativa condemnada a la decepció. Al mateix temps, hem d’aturar-nos a revisar novament la conclusió a la que solem arribar habitualment que la tecnologia s’està utilitzant per fer les coses que es feien abans d’emprar els materials més tradicionals, i que el seu ús no ha representat cap diferència significativa o millora. El canvi progressiu pot ser, per si mateix, un avanç important.

En segon lloc, cal examinar la noció de les “gramàtiques de l’escola” per preguntar-nos si aquestes són massa poderoses com per evitar que els nous recursos educatius siguin capaços de modificar l’statu quo. Al mateix temps, podem preguntar-nos si amb massa freqüència els analistes construeixen sofisticats arguments a partir d’estereotips simplistes sobre els aprenentatges escolars, arguments que no estan ben justificats per l’evidència. En què ens ajuda concloure que les escoles d’avui dia no són fonamentalment diferents de les del segle 19? I, en tot cas, és això cert?

En tercer lloc, es presentarà un model d’entorns d’aprenentatge i la seva relació amb els entorns institucionals, informació derivada del projecte de l’OECD sobre Entorns d’Aprenentatge Innovadors. A partir d’aquest treball s’argumenta que l’ús de les TIC i els recursos digitals es poden inclure en marcs de referència tan amplis com aquests. Aquests marcs més amplis també poden servir per emfatitzar i problematitzar els vincles amb l’educació no formal, que se sent incòmode amb els conceptes predominants d’"escola" i "classe".

Finalment es presentarà un resum de formes i beneficis per a l’ensenyament i l’aprenentatge que només es poden aconseguir amb la tecnologia (o en cas contrari només amb gran dificultat) distingint el seu “valor afegit”.

Dra. Betty Collis

La Dra. Betty Collis (B.A., Mathematics, University of Michigan; M.A., Mathematics Education, Stanford University; PhD, Computer Applications in Education, University of Victoria, Canada) ha enfocat la seva feina des dels anys 1970s en la tecnologia com a eina de treball d’aprenentatge. Ha estat professora emèrita a la University of Twente als Països Baixos, feina de la qual es va retirar anticipadament el 2005. Des d’aleshores treballa com a consultora per a universitats i el sector privat sobre el potencial de la tecnologia com a canvi estratègic en l’ensenyament i l’aprenentatge. Per veure la seva feina en projectes, publicacions, presentacions, lliçons i consultoria podeu anar a la seva pàgina a la University of Twente

Ponència: Estudiants Digitals: Ens sorprendran?

Els estudiants actuals són hàbils en l’ús de tecnologies digitals però, es pot dir que estan alfabetitzats digitalment? De quines maneres, diferents de les dels temps pre-digitals, s’aproximen a l’aprenentatge? I una pregunta essencial: què esperen els estudiants que sigui diferent en els seus professors i institucions educatives que reflecteixi els usos que ells fan avui de les tecnologies digitals? En aquesta presentació considerarem aquestes qüestions, donant punts de vista diferents per a cada resposta.

Dra. Juana M. Sancho

Catedràtica de Tecnologia Educativa al Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. Coordina el grup de recerca consolidat Esbrina, Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis (2009GR 0503) i codirigeix el Centre d’Estudis sobre el Canvi en la Cultura i l’Educació. Investigadora principal del projecte School+: More than a platform for the school of tomorrow, del 5è programa marc de la Comissió Europea. Compta amb un bon nombre de publicacions (llibres i articles) relacinats amb la innovació i la millora de l’educació, la formació docent i l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació.

Ponència: L’afluència de la tecnologia, la precarietat de l’educació: 20 anys en perspectiva.

En els 20 anys transcorreguts entre la celebració del primer i el tercer congrés europeu de tecnologies de la informació en l’educació: una visió crítica, el nostre entorn tecnològic ha experimentat canvis profunds i significatius. Els llocs de treball i d’oci de la majoria dels individus –o com a mínim dels que vivim en països tecnològicament avançats–, els hàbits d’accés a la informació i la comunicació i les maneres d’aprendre han patit grans transformacions. Davant d’aquest univers canviant, en el qual els fons flueixen i la investigació, el desenvolupament i la innovació no s’aturen, els sistemes educatius han romàs pràcticament inalterats. Des d’aquesta perspectiva, en aquesta conferència es duu a terme una anàlisi comparativa crítica entre la puixança econòmica, la creativitat i la ràpida evolució que semblen raure en el desenvolupament de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació, i la fragilitat, la dependència, la manca d’inventiva i la inèrcia que semblen caracteritzar les accions en el camp de l’educació. La presentació finalitza amb la identificació d’un conjunt de reptes per a l’educació actual i la del futur immediat.

Dr. Punya Mishra

El Dr. Punya Mishra és Professor Titular de Tecnologia Educativa a la Michigan State University, on dirigeix el programa de màster en Arts en Tecnologia Educativa. Amb el Dr Matthew J. Koehler, és co-president de la conferència SITE2011 i expresident de la Comissió d’Innovació i Tecnologia de l’Associació Americana d’Escoles de Formació Docent (AACTE). És reconegut nacional i internacionalment pel seu treball en els aspectes teòrics, cognitius i socials relacionats amb el disseny i l’ús d’entorns d’aprenentatge basats en ordinadors. Ha treballat extensament en l’àmbit de la integració de la tecnologia en la formació docent que va portar al desenvolupament (en col.laboració amb el Dr MJ Koehler) del Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK), que ha estat descrit com "l’avanç més significatiu en l’àmbit de la integració de la tecnologia en els últims 25 anys". Ha rebut més de 4 milions de dòlars en subvencions, ha publicat més de 45 articles i capítols de llibres i ha editat dos llibres. El Dr. Mishra és un instructor guardonat que imparteix cursos tant a mestratges i doctorats, en les àrees de la tecnologia educativa, el disseny i la creativitat. El Dr. Mishra és un orador brillant, creatiu i interessant, havent fet de ponent principal o convidat per a múltiples associacions i conferències a nivell nacional i internacional. També és un consumat artista visual i poeta. Pot esbrinar més sobre ell anant a http://punyamishra.com/

Ponència: Ensenyament creatiu amb la tecnologia: Introducció al marc TPACK.

La tecnologia està jugant un paper cada vegada més important en el món de l’ensenyament, oferint el potencial de transformar radicalment la pràctica i el procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta ràpida evolució de la tecnologia, però, presenta importants reptes per als professors i formadors de docents. Afrontar aquests reptes requereix anar més enllà de les simples nocions d'integració de la tecnologia i esfoçar-nos a entendre els reptes complexos als què els professors s'han d'enfrontar quan dissenyen experiències d'aprenentatge efectives i transformadores, que explotin les possibilitats proporcionades per la tecnologia. Durant la presentació s'introduirà el marc Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK) com una forma d’emmarcar la recerca i la pràctica al voltant del coneixement docent, la integració de la tecnologia i la creativitat dels professors.

El marc TPACK busca capturar les qualitats essencials dels coneixements requerits pels professors per a la integració efectiva de la tecnologia en la seva pràctica docent, mentre s'afronta la naturalesa complexa, multifacètica i contextualitzada d’aquest coneixement. Es parlarà també sobre com les tecnologies (tant analògiques com digitals) han de ser reutilitzades creativament pels educadors per tal de desenvolupar un pla d’estudis transdisciplinar essencial per a l’èxit en el nou mil·lenni. També s’oferiran exemples de recerques i pràctiques actuals, així com les implicacions per a l’oferta de formació docent, desenvolupament professional i polítiques educatives.

Dr. Neil Selwyn

Neil Selwyn és un sociòleg que treballa a l’Institute of Education, University of London, al Regne Unit. En Neil ha escrit extensament sobre nombrosos aspectes de l’educació, incloent l’exclusió digital, el desenvolupament de polítiques de tecnologia educativa i l’experiència dels estudiants en l’aprenentatge basat en tecnologia. Entre els seus llibres recents hi trobem ‘Schools and schooling in the digital age: a critical analysis’ (2011, Routledge); ‘Education & Technology: key issues and debates’ (2011, Continuum); ‘Adult learning in the digital age’ (2005, Routledge) i ‘Telling Tales on Technology’ (2002, Ashgate).

Ponència: Mitjans socials, aprenentatge social? Considerant els límits del «canvi social» en la tecnologia educativa contemporània.

El creixement dels mitjans socials en els darrers deu anys ha transformat les experiències dels usuaris amb Internet. Així, moltes institucions educatives (i els seus educadors) es troben que s'espera que es posin al dia en aquest món d’aplicacions socials, nous mitjans i els seus usuaris.

Per decomptat, com ha passat amb la majoria d'anteriors onades de “noves” tecnologies, els mitjans socials segueixen sent una àrea que desperta una expectació, exageració i hipèrbole considerables. És essencial, per tant, que els educadors siguin capaços d’apropar-se als mitjans socials de manera considerada i objectiva. Els temes abordats en aquesta presentació són necessariament senzills. Quines són les característiques clau dels mitjans socials i quina és la seva importància per a l’educació contemporània? Com s’estan utilitzant les aplicacions de mitjans socials en els centres i contextos educatius? Quines són les limitacions, així com les oportunitats, d’utilitzar els mitjans socials? Quins canvis necessita fer l'educació per tal de continuar sent rellevant a la -aparentment- ràpidament canviant era digital?